Tècnica de guiatge (subtitulat)

Accrochez les wagons, tècnica de guiatge

Joël : Hola, em dic Joel i no hi veig gaire bé. I us presentarem la tècnica de guiatge. Així doncs us presento a en Grégoire que és un eminente professional. Ell és un instructor de locomoció. Un instructor de locomoció és una persona que ensenya als que no hi veuren gaire bé o als cecs a desplaçar-se pel carrer amb seguretat. Aquesta tècnica pot ésser útil a tothom. Vosaltres podeu posar-vos en situació. Podeu trobar al carrer, al metro , no importa on , una persona que no hi vegi gaire bé o cega. I aquesta persona pot necesstar ajuda.

Grégoire : Aleshores, la primera cosa que heu de fer es preguntar si la persona necessita ajuda. Ja que una persona deficient visual esperant a la vora via d’un carrer , no necessàriament precisarà ajuda. Ella pot esperar, simplement, el seu torn per creuar. Aleshores, el primer es preguntar si necessita ajuda. Sovint, quan s’ajuda a una persona deficiente visual s’arriba des de Carrere, s’agafa el seu colze i s’impulsa. Aleshores, la persona es troba, justament, de cara als obstacles, i això no la tranquillitza gaire malgrat la nostra intenció d’ajudar.

Grégoire : Mireu, en Joel ha près, de manera natural, aquesta posición perquè sap molt bé que quan es posa darrere meu, està segur. És a dir que la persona que està darrere, la persona guiada, sap sempre, que està a un pas enrere en relació al guia. Això li dóna moltíssima seguretat perquè si avança cap a alguna cosa que li fa por, sap molt bé que no caurà de sobte.

Joël : Sí, jo cauré després.

(rialles)

Grégoire : Aleshores,un cop la persona ho ha entès i està ben posicionada, es pot començar.

Grégoire : Com haveu pogut observar, quan es guia a una persona, s’ha de respectar un ritme. No es tracta d’anar massa ràpid o massa lent. I per saber-ho es pregunta, regularmente, a la persona si el ritme és l’adequat. El ritme també serà important perquè es el que permet avisar a la persona. És a dir, si camineu a una velocitat correcte, a un ritme mig i de cop i volta aneu més a poc a poc. La persona que està darrere es posarà en alerta i sabrà que alguna cosa passarà.

Grégoire : Per tant. Si anem a un ritme determinat. I reduïm la velocitat. Això permet advertir a la persona. I es s’avorda l’obstacle.

Grégoire : Ara us mostrarem una altra aplicación de la reducción de la velocitat, que aniràseguida, aquesta vegada d’una parada, al trobar-nos al cap d’una acera o devant d’una escala. En primer lloc, tu estàs caminant. I tranques el ritme per anar més a poc a poc, això avisarà a la persona de darrere que alguna cosa passarà. De seguida parareu devant de l’obstacle.

Joël : Per baixar és exactament igual que per a pujar. És necessari parar-se abans i parar-se baix. Així jo sé exactamente que comenta i sé exactamente que he arribat.

Joël : El correcte en la tècnica de guiatge està en quatre punts. Primer punt : És que em sento segur perquè estic darrere el guia. Segon punt: El camí és anticipat per el guia. El braç fa l’efecte de palanca. Aleshores cada cop que el guia puja o baixa, jo ho sentiré i m’avisarà de les diferències del relleu. I això també té una altra ventatge. I és que el guia no té cap necessitat d’indicar-me el que passa. Es pot parlar del que s’ha fet durant el dia, del que es farà el dia següent, de tot o de res. O es pot estar en silenci. Es poden fer cinc quilòmetres, tant si es fa una exursió sense parlar o normal. La técnica de guia es basa a ella mateixa, perquè és una tècnica corporal. Jo sentiré els moviments del cos del guia. Aleshores aquest és el tercer punt, que és molt important. I és que jo puc parlar. I és divertit. L’últim punt, és que si per alguna raó o altre, jo no em sento segur, em puc deixar anar. Jo no estic obligat per algú que m’agafi el braç per darrere. D’aquesta manera, em puc lliurar quan jo vulgui. I després parlar del problema. I alesmores començar de nou.

Grégoire : Quan guieu a una persona pel carrer, us enfrentareu, soviet, a carrers estrets. Aleshores serà necessari informar a la persona guiada que s’ha de posar darrere vostre. Alehores es fa una maniobra que es molt simple. Poses el teu braç darrere la teva esquena. La persona es desplaça i podreu passar tranquil.lament, havent reduït, abans, la velocitat. Iquan s’acaba, poseu el vostre braç en la posición inicial i la persona torna al seu lloc.

Grégoire : Per donar-li una cadira a una persona deficient visual, sempre estarem temptats a explicar-li l’orientació de la cadira en ralació a ella. Això és conplicar-se la vida. En efecte, simplemente s’ha d’agafar la mà de la persona i col.locar-la al respatller de la cadira, ella s’orientarà i sabrà com asseure’s.

Grégoire : En conclusió, es pot dir que sou responsables de la persona que està darrere vostre. No ho oblideu.

Joël : El que es molt simpàtic, d’aquesta tècnica és que podeu ensenyar-la a tothom. És molt senzilla. Podeu ensenyar-la als vostres coneguts, als vostres pares, als vostres alumnes, als vostres col.legues, i als vostres amics.

Generic : A movie of Joël Olekhnovitch, Grégoire Guillot, Jacques-Olivier Souttre. Music : Pascal Dessein. Audiodescription : Anne-Sophie Duguay.